TEORIA
La
teoria de la ceràmica ens la va explicar la Carme Riu de Martín,
que és professora d'aquesta matèria a l'Escola d'Arts i Oficis de
Barcelona.
1.
L'argila
Cal
que la terra que es fa servir en ceràmica sigui plàstica (que se li
pugui donar la forma que es vulgui) i porosa (qualitat que li dóna
la capacitat d'assecar-se de pressa). La més adient és l'argila,
que actualment es pot comprar ja preparada per fer servir.
Les
argiles es classifiquen en funció del punt
de fusió
que tenen:
a)
Argila pura. És poc plàstica i vitrifica a una temperatura molt
alta. Exemple: la porcellana.
b)
Argila refractària. Resisteix altes temperatures. Es fa servir
sobretot en escultura.
c)
Argila sedimentària. És la menys pura però és la més plàstica.
Exemples: el gres, l'argila blanca, la vermella i la negra.
També
es classifica segons el material
que s'hi afegeix:
a)
Refractaris. Són materials que n'augmenten el punt de fusió. Li
donen un aspecte granulós i en disminueixen la capacitat
d'encongir-se.
b)
Fundents. Són materials que en disminueixen el punt de fusió.
c)
Colorants. Serveixen per fer-hi les engalbes. Exemples: amb l'òxid
de ferro es fa el vermell, amb el diòxid
de manganès s'aconsegueix el marró i amb la
terra
d'Alcanyís es fa el blanc.
2.
Modelatge del fang
a)
La bola. Es fa una bola amb el fang i s'hi introdueix el dit al mig.
Amb els dits es va creant les parets. Per evitar que el material
s'esquerdi cal anar mullant-lo.
b)
Cilindres. Es fa un cilindre amb el fang i es crea una espiral al
damunt d'una superfície plana. Es repeteix aquest procés i es
col·loquen les espirals l'una al damunt de l'altra fins a aconseguir
l'alçada que necessitem. A diferència del procediment anterior, per
al qual només fem servir les mans, per aconseguir una superfície
plana del material ens ajudem amb eines de modelatge.
c)
Planxes. S'agafa un tros de fang i es treballa per mitjà d'un corró
amb l'objectiu d'aconseguir una planxa de fang llisa. Aquest
procediment, com veurem més avall, és el que vam fer servir
nosaltres.
d)
El torn de terrissaire. Es tracta d'aprofitar el volant d'inèrcia
(actualment mogut per força elèctrica) per tal de modelar el fang.
3.
Color i decoració de la terra
El
fang es pot decorar quan està humit, quan està sec o quan està
cuit. Òbviament, en funció de l'estat del fang farem servir un o
altre procediment de decoració.
a)
Fang humit:
-
Engalba. S'hi col·loca una barbotina,
es deixa assecar i s'enforna. Per obtenir una superfície llisa i
brillant es pot brunyir, patinar o pintar amb un esmalt.
-
Decoració d'aresta. Es tracta de fer dibuixos impresos amb motlles.
b)
Fang sec:
-
Majòlica. Es pinta amb esmalt i, al damunt, amb colorants. És
important saber controlar el canvi de color que pateixen els
colorants quan s'han enfornat.
-
Sota coberta. Primer es pinta amb colorants i, després, amb vernís.
-
L'esgrafiat. Ja en vam parlar a l'entrada anterior. Consisteix a fer
una primera capa d'engalba i quan s'ha assecat es treu la superfície
on es vol que aparegui el color de sota.
c)
Fang cuit:
-
Corda seca. Es fa el dibuix amb un procediment gras. Aquest material
serveix de reserva, la qual cosa fa que els colors no es corrin.
-
Decoracions impreses. Es posen durant la segona enfornada.
-
Socarrats. Es fa una capa de calç al damunt de terra. Després es
pinta a sobre amb pigments i aigua.
-
Reflexos metàl·lics i estanyats. Es fa una capa daurada (amb sals
de coure i estany) al damunt d'una peça que prèviament hem
esmaltat.
PRÀCTICA
A classe vam fer dos tipus de rajoles. D'una banda, vam crear una rajola d'argila amb el procediment de la planxa. De l'altra, vam treballar al damunt d'una rajola de ceràmica ja feta.
 |
| Corró i estructura de fusta per crear la rajola d'argila |
 | ||
La rajola d'argila
|
 |
| Rajola de ceràmica tal com la vam pintar |
 |
| Pigments per pintar la rajola de ceràmica |
 |
| Aigua per crear la pintura per a la rajola de ceràmica |
 |
| Esmalt per crear la pintura per a la rajola de ceràmica |
 |
| Exemple de pintura que vam crear per pintar la rajola de ceràmica |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada