TEORIA
En un mur que funciona com a suport
hi podem aplicar qualsevol tipus de tècnica, però sempre ha de ser
al sec.
Per fer-ho necessitem:
- Un suport (el mur)
- Procediments pictòrics
- Morter (calç + sorra)
Pel que fa a la història del fresc,
es fa servir a partir del Trecento, és a dir, a la Itàlia del segle
XIV. Abans es feien servir procediments intermedis com el mezzo
fresco.
1.
El mur
Al principi, en la prehistòria, el
suport era la pedra. Hi pintaven fresc sense aglutinant perquè ho
feien directament damunt de pedra calcària. Però al llarg de la
història s'han fet servir altres materials com a suport.
A Mesopotàmia es fa servir un
suport fet a partir de fibres vegetals i fang.
En l'art precolombí hi trobem
la tova, que és un totxo deixat assecar al sol (és a dir, sense
coure). Aquí també se n'ha trobat, però només per a les zones
corbes de l'arquitectura.
Finalment, a Roma es va descobrir el
coctus later ('totxo cuit') després de l'incendi de l'any 64.
2.
El morter (calç i sorra)
Tot i que hi ha diversos tipus de
morter, el que es fa servir per al fresc és el de calç.
El fresc no necessita aglutinant.
Per fer la calç es necessita pedra
calcària. Es cou a 900ºC i d'aquí en surt la calç viva. Per
obtenir-ne calç apagada s'hi afegeix aigua, que s'anomena aigua de
calç. És el blanc que es fa servir per a la pintura al fresc. Llavors s'elimina l'aigua, es
barreja amb la sorra i es deixa que faci el procés de carbonatació,
que és ràpid (en un dia ja s'haurà assecat).
3.
La textura
És important entendre que en la
pintura al fresc el pigment queda agafat a la superfície. Això vol
dir que no és una pel·lícula de pintura, com havíem vist fins
ara. Perquè el pigment hi quedi ben atrapat, cal preparar molt bé
la primera capa. És per això que es fa servi el remolinador, que és
una eina que serveix per allisar.
4.
Humitat
Un dels problemes més importants
que pot patir la pintura al fresc és la humitat. N'hi ha de tres
menes:
- Per capil·laritat: la que ve del
subsòl i va cap a la superfície. És la més nociva.
- Per infiltració: és la que ve de
l'exterior. Descoloreix.
- Per condensació: és deguda al
canvi de temperatura entre l'interior i l'exterior del mur. Depèn de
la humitat relativa ambiental. Per solucionar-ho es fa una cambra
d'aire.
5.
Compatibilitat dels pigments
Els pigments compatibles són molt
limitats. Els negres són de procedència vegetal, el blanc
s'aconsegueix a partir de la calç, el vermell és òxid de ferro, el
blau és el de lapislàtzuli i el verd és glauconita. Els que
procedeixen del plom no es poden fer servir.
6.
Fases
a) Arricio. Capa gruixuda amb
més sorra que calç
b) Fase intermèdia no obligatòria.
De vegades hi ha una fase preliminar per accelerar la posada en
pràctica que consisteix a marcar el dibuix que s'hi vol fer. Es pot
fer amb la primera corda, amb línies de marcació per indicar on
aniran els personatges i amb la sinòpia, que és un dibuix que es fa
amb terra vermellosa que serveix per situar les coses. Aquest últim
és com una mena d'esbós i és interessant perquè no és obra de
taller sinó de mestre.
c) Intonaco. Capa prima.
Tanta sorra com calç.
d)
Cartone. És una fase que tampoc és obligatòria que
consisteix a marcar el dibuix fent forats en una quadratura (un paper
quadriculat a escala menor per poder copiar el dibuix a escala). El
dibuix hi queda marcat perquè es deixa entrar carbó pels forats que
s'han fet.
e) Tonaccino. De vegades
encara es fa una capa més prima només de calç.
f) Giornata. Es tracta de
calcular el que es pot fer en una jornada per preparar el material i
el suport en conseqüència.
7.
Procediments
a) Esgrafiat: es fa una primera capa
amb morter de calç, sorra i pigment. Després, se'n fa una de segona
amb morter i amb una eina es treu el morter que es vulgui per tal de
fer sortir a la llum la primera capa que hem pigmentat anteriorment.
b) Estuc (stucco lustro):
fresc molt llis que es brunyeix amb ferro roent perquè brilli.
c) Incrustacions: petxines, pedres…
d) Guixeries: amb guix i fet amb
motlles.
8.
Extracció de pintura mural
Hi ha dos mètodes:
a) Strappo: tela amb cola
molt forta que es posa al damunt del fresc perquè s'hi arrapi i es
pugui extreure.
b) Stacco o massello:
es treu el fresc picant.
PRÀCTICA
A classe vam aprendre a preparar el
morter. Es necessita sorra, calç i aigua.
Primer es barreja la sorra i la
calç.
 |
| Sorra i calç |
A continuació s'hi afegeix aigua i
es treballa la barreja perquè tots els materials quedin amalgamats.
 |
| Hi hem afegit aigua i després hem barrejat bé els tres materials |
Després ja podem col·locar el
morter damunt del suport.
 |
| Hem col·locat el morter damunt el suport |
Allisem la superfície i després hi
pintem al damunt. Vam pintar-hi al damunt quan el morter encara era
humit.
 |
| Hem allisat la superfície |
 |
| Hem pintat al damunt quan encara estava humit |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada