El
dia 4 d'abril la vaig visitar i com que em va interessar molt vaig
comprar el petit catàleg que en van fer.
Aquest catàleg té un pròleg de Miquel Roca i Junyent, ponent de la
constitució del 1978, i un text introductori de Francesc Fontbona,
acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de
Sant Jordi i reconegut historiador de l'art. Més endavant parlaré
d'algunes dades interessants que apareixen al text de Fontbona.
 |
| Coberta del catàleg de l'exposició sobre la Pepa al Palau Antiguitats |
A
la mostra no només s'hi exposaven obres artístiques (més avall en
parlaré) sinó que també acollia objectes de l'època. Hi
havia obra bibliogràfica, com els Trabajos de Barcelona
(1808/1810-1813/1814), quatre volums en vuitè manuscrit i
enquadernació en pergamí original que o bé Benet de Magarola i de
Castellví (1768-1823) o bé Antoni de Magarola i Ardena (quart comte
de Quadrells, mort el 1835) va escriure en castellà i en forma de
diari per recollir el dia a dia de la vida barcelonina durant la
Guerra del Francès.
 |
| 'Trabajos de Barcelona', al catàleg del Palau Antiguitats |
Òbviament,
l'obra bibliogràfica estrella era la constitució de 1812 (la Pepa).
A la mostra se n'exposaven diverses edicions en formats diferents. A
tall d'exemple, hi havia la Constitución política de la
monarquía española promulgada en Cadiz a 19 de marzo de 1812
impresa a Cadis a la
Impremta Reial el mateix 1812.
 |
| La Pepa, impresa a Cadis el 1812, al catàleg del Palau Antiguitats |
Es
tracta d'un exemplar en dotzè enquadernat en plena pell amb ferros i
rodes daurades. D'exemplars de la constitució n'hi havia força,
però encara m'agradaria destacar-ne un de ben curiós. Tal com
explica l'autor del blog Piscolabis Librorum en aquest article, la Pepa va tenir
una vida ben curta i de seguida va ser derogada per part de Ferran
VII. Per aquest motiu, es va acabar convertint en símbol del
liberalisme. Tal com explica Galderich, l'autor del blog, “per
poder portar la Constitució fora dels territoris dels entorns de
Cadis no ocupats pels francesos hom se les enginyà per a fer unes
edicions de la Constitució impresa en fulls circulars per a poder
posar-les dintre de recipients en forma de polvorera perquè les
dones, en passar pels controls, les passessin dissimuladament com a
un element d’higiene i estètica femenina.” Sembla que aquest
format de constitució, en
fulls circulars a dins d'una polvorera,
va tenir tant d'èxit que després de la Pepa totes les constitucions
espanyoles han tingut aquesta versió.
 |
| Tapa de polvorera de la Pepa, extreta del blog Piscolabis Librorum |
A
part de les obres bibliogràfiques, encara hi havia un altre objecte,
que m'agradaria destacar. Es tracta d'un ventall de nacre gravat
amb les barnilles unides amb tires de seda. Aquest ventall té dues
inscripcions: la del vers és “España Libre”, i la del
revers, “Gerona”. Està gravat amb motius florals i
xineries.
 |
| Ventall de nacre, al catàleg del Palau Antiguitats |
Ara
que ja he parlat dels objectes, tractaré les obres artístiques
que hi havia a l'exposició. Si bé la immensa majoria era obra
gràfica, també hi havia dos dibuixos. Un dels dibuixos era
de Salvador Mayol (1775-1834): Un espía que se pasó por las
Armas a 27 de diciembre de 1808. Es tracta d'un dibuix del 1808 a
tinta sèpia a ploma en paper verjurat i de 440 x 625 mm.
 |
| Dibuix de Salvador Mayol, al catàleg del Palau Antiguitats |
L'altre
s'atribueix a Bonaventura Planella (1772-1844): Acte de les Corts
Generals i Extraordinàries celebrades al Teatro Real de la Isla de
León (San Fernando, Cadis) el 24 de setembre de 1810. És un
dibuix a tinta a ploma i aiguada blanca en paper verjurat de 207 x
290 mm.
 |
| Dibuix atribuït a Bonaventura Planella, al catàleg del Palau Antiguitats |
La
resta ja és tot obra gràfica impresa a Espanya, Catalunya,
el País Valencià, França i Anglaterra. Cal destacar la presència
de l'escola acadèmica de gravadors a València (que treballava des
de Madrid) i la de Catalunya (reforçada amb gravadors italians). La
majoria són anònimes o d'autoria dubtosa, però sí que es coneix
l'autor de la sèrie Los desastres de la Guerra. És, com
tothom sap, Francisco de Goya (1746-1828). La mostra acollia les
estampes número 1, 5, 21, 46, 48, 50 i 63. Els títols són, en el
mateix ordre, Tristes presentimientos de lo que ha de acontecer,
Y son fieras, Será lo mismo, Esto es malo,
Cruel lástima, Madre infeliz i Muertos recogidos.
Tots els gravats són aiguaforts sobre paper verjurat Arches excepte
la 69 i la 73, que són aiguafort i aiguatinta sobre el mateix paper que els altres.
 |
| Estampa núm. 1 de 'Los desastres de la Guerra', de Goya, al catàleg del Palau Antiguitats |
Per
acabar, m'agradaria destacar algunes dades que Fontbona dóna a la
seva introducció, titulada “Estampes polítiques del primer
dinou”. L'historiador de l'art explica que entre el segle XVIII i
XIX, moment en què se situa tant la constitució del 1812 com totes
les obres de la mostra, es van començar a fer servir dues tècniques
noves: la litografia i la xilografia a la testa. Aquestes tècniques
complementarien les que ja eren clàssiques: el gravat calcogràfic
(emprada per a representacions més acurades) i la xilografia
tradicional (treballada a fil, emprada per produir “imatges més de
batalla”). Les dues tècniques noves –més senzilles i
econòmiques– se centrarien en la producció de caire més popular,
mentre que les més tradicionals es farien servir per a obres
dirigides “a un públic de nivell més alt”.
Tot
i això, a la mostra del Palau Antiguitats hi predomina clarament el
gravat calcogràfic i, concretament, l'aiguafort. Sembla que en
aquell moment les dues tècniques noves encara no havien penetrat
gaire al vessant sud del Pirineu. En les estampes franceses comença
a trobar-se la litografia ja als anys vint, però la xilografia a la
testa arribaria una mica més tard.
Bibliografia
1812. Constitució, conflictes, propaganda. Palau Antiguitats, Impresart, 2012.
Webgrafia
