El dibuix fora de l'aula. Una jornada de Max, el dibuixant




Max, que va guanyar el Premio Nacional de còmic l'any 2007 per Bardín, el superrealista, va publicar les primeres historietes al fanzine underground El Rrollo Enmascarado. També va formar part de l'equip artístic que el 1979 va fundar la revista El Víbora (aquí i aquí), una revista mensual de còmic fundada i editada per Josep Maria Berenguer (Barcelona, 1944 – 2012) que va durar fins al 2005. A més a més, des del 1995 i fins al 2007, Max i Pere Joan van dirigir la revista semestral de còmic i gràfica d'avantguarda Nosotros Somos los Muertos (coneguda amb les sigles NSLM), després coeditada per Inrevés Edicions i Ediciones Sins Entido.


P. 50 de 'Bardín, el superrealista', en què Max apareix indirectament com a personatge

La seva trajectòria és llarga, comprèn tant el dibuix com la il·lustració i el disseny i conté nombroses publicacions i col·laboracions i premis de reconeixement internacional.


Gustavo, que va néixer el 1977 a 'El Víbora', va ser el primer personatge d'èxit de Max

Max, que viu a Mallorca des de fa gairebé trenta anys, durant els seixanta minuts que va durar el programa va presentar en solitari el guió que havia preparat per a l'Hoy Programa del 16 d'abril. El dibuixant va descriure una jornada seva de treball i la va anar il·lustrant amb la música que necessita en cada moment.


Peter Punk, que va néixer als anys 80 a 'El Víbora', és un altre dels personatges d'èxit de Max
Una jornada de Max comença just abans que surti el sol. Quan ja ha pogut contemplar la sortida, se'n va cap a un bar del poble on viu i durant més d'una hora es dedica a fer esbossos en format segell. Aquesta mida li permet fer una pluja d'idees ràpida. Ell els anomena “microesbossos sense detalls”.

Havent esmorzat, se'n torna a casa i allà continua la seva jornada de dibuixant, que explica en quatre fases: el dibuix a llapis, l'entintat, la digitalització i l'acoloriment.

El dibuix a llapis
Si alguna de les idees que ha esbossat li sembla interessant la comença a dibuixar seriosament en un format més gran i còmode. L'únic que necessita és “paper econòmic, llapis i goma d'esborrar; molta goma d'esborrar”.

Per començar es posa música reposada, com “Gone Tomorrow”, de Lambchop, a l'àlbum Mr. M.

Abans de passar a la fase de l'entintat necessita que el dibuix sigui “rodó”, que tot estigui “perfectament definit”. És per això que fa servir molt la goma d'esborrar. Ell mateix defineix aquest primer dibuix com un “camp de batalla”.

Ara es posa música més hipnòtica, com “Monk’s Mountain”, de Giant Sand, a Blurry Blue Mountain.

L'entintat
És ara quan, al damunt d'un paper bo, passa a net amb tinta el dibuix a llapis que ha fet prèviament. Ho fa calcant damunt d'una taula de llum.

Ara es posa música energètica, com A sucker’s evening”, de Bonnie Prince Billy.

Qualsevol petit moviment de la mà canvia l'expressió de la línia. Per tant, necessita concentració.

Ara es posa música sòlida i energètica, com “Stations”, de The Gutter Twins.

Digitalització
Passa per l'escàner el dibuix entintat i el converteix en un arxiu digital “susceptible de ser manipulat i reformatat de mil maneres”. Ara és quan pot retocar detalls que no hagin quedat prou bé durant l'entintat.

Necessita, doncs, no adormir-se en aquesta feina més mecànica. Ho aconsegueix amb música com Monkey”, de Low.

L'acoloriment
Dóna el color al dibuix digitalment: “Ja són lluny els dies de netejar pinzells i d'embrutar-se els dits i la camisa […] o d'encertar-la amb la mateixa barreja de colors que s'havia fet abans. […] A l'ordinador vas més tranquil, els possibles errors no tenen conseqüències. Tot és ràpid, màgic i lluminós.”

Quan s'està a punt de pondre el sol i ja té el dibuix pràcticament acabat, Max necessita una mica de música tranquil·la: "Werewolf”, de Cat Power.

Vols saber més coses sobre Max?
1. Entrevista a Max al diari Avui del 29 d'abril del 2001.
2. Max va ser el convidat del programa sobre literatura de TV3 L'Hora del Lector (29/11/2007) 
3. Blog del dibuixant, El hombre duerme, el fantasma no.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada