El daurat i el tremp d'ou


Aquesta setmana l'hem dedicada tota exclusivament al daurat, que és la cinquena pràctica del curs, la qual havíem començat la setmana passada.

Dilluns la Roser ens havia brunyit l'or i nosaltres vam tornar a cobrir les parts de la fusta que l'havien perdut durant el procés de brunyir.

Fusta que ha perdut part de l'or després de brunyir-lo

La resta de la classe la vam dedicar a veure dos vídeos. El primer era sobre l'art a Itàlia durant el segle XV, que estava molt enfocat en la pintura a la taula. El segon vídeo era sobre el pergamí, enfocat sobretot en la preparació, però que també n'explicava una mica els orígens i les aplicacions.


Dimarts vam acabar la cinquena pràctica. L'última fase va consistir a pintar amb pigments al damunt de la taula coberta de pa d'or. Vam crear la pintura seguint els passos següents:

1. Vam separar la clara del rovell d'un ou i ens vam quedar amb el rovell, que vam introduir en un got de vidre
2. Al got de vidre hi vam afegir menys d'un tap de resina
3. Hi vam afegir una culleradeta d'oli de llinosa 
4. Hi vam tirar un rajolí d'aigua i ho vam remenar tot

La barreja que en va sortir és un tremp d'ou gras, atès que porta oli. 

El tremp gras
5. A continuació, en una safata hi vam fer unes muntanyes de pigment a les quals hi vam afegir el tremp gras. Ho vam barrejar i les pintures que quedaven massa espesses, com el blanc, les vam aigualir una mica.

Pigments, aigua, pinzells i canya

Fusta del tot coberta d'or
Aquesta pintura la vam fer servir per pintar al damunt de l'or. Per treure el màxim rendiment de l'or, vam voler rascar amb una canya parts de la pintura per recuperar l'or de la capa de sota. D'aquesta manera vam fer la decoració de l'interior de l'arbre. Nosaltres vam triar com a referent L'arbre de la vida, de G. Klimt


Els tres mosaics de G. Klimt que formen l''Arbre de la vida', 1905-11 


El resultat és aquest, que sembla més aviat una barreja de Klimt i Van Gogh:

El resultat

El resultat fotografiat

M'han robat el referent!


Un dia de la setmana passada vaig descobrir una cosa que em fa gràcia explicar al blog.

Estava esmorzant mentre fullejava el diari La Voz de Galicia. I en una de les pàgines de cultura em vaig trobar que algú havia triat el meu referent, el Retrat de Helene Klimt, de Gustav Klimt, per il·lustrar la coberta d'un CD dels concerts per a violí de Beethoven.



Aquesta coincidència no és pas casualitat. Segur que el fet que enguany sigui el 150è aniversari del naixement de l'autor fa que es tingui en compte la seva obra per a la publicitat.

El daurat


Aquesta setmana els alumnes ens hem dividit en dos grups per poder treure el màxim profit de la pràctica. Uns han fet classe dilluns i els altres dimarts.

La cinquena pràctica és una de les que tenia més ganes de provar: el daurat. Quan vaig triar Klimt com a referent ja vaig pensar que el podria aprofitar per dur a terme aquesta tècnica, atès que és un autor que la va fer servir en força obres.

'El petó', G. Klimt, daurat

Vam preparar la teoria del daurat a casa gràcies a un document que la Roser ens va penjar al campus virtual. L'article es titula El dorado. Técnicas y materiales, i l'autor és Ramón Lluis i Monllaó, restaurador de pintura. Gràcies a aquesta lectura he descobert la història de la tècnica del daurat.

L'Antic Egipte és la civilització en què s'han trobat els exemples més antics d'objectes recoberts amb pa d'or. Per tant, fa aproximadament 4.000 anys ja es feia servir la tècnica de cobrir un material amb una capa fina d'or. 

Quan l'Imperi Romà d'Orient el va descobrir el va fer servir per a les icones. Roma ja va començar a fer servir el daurat per a la propaganda de la religió catòlica. Durant el Romànic i el Gòtic el daurat es va reduir als interiors (altars, retaules). No és fins al Renaixement i el Barroc que aquesta tècnica agafa la màxima volada i es col·loca a l'aire lliure. Al segle XIX la pràctica del daurat minva i s'aconsegueixen tècniques per estalviar qualitat en el material. 

Pel que fa als mètodes del daurat, n'hi ha dos: al mordent i a l'aigua. El primer és un procediment gras que no permet brunyir, la qual cosa deixa un acabat sense matisos però permet que es faci servir qualsevol tipus de pa metàl·lic. El segon permet tot tipus d'acabats, el més genuí dels quals és el brunyit. Això permet molts matisos, que van del mat fins al brillant. Ara bé, amb el procediment aquós no es pot fer servir ni l'alumini ni el coure.

A classe vam fer servir el daurat a l'aigua, que és el genuí. Només es pot fer servir per a interiors i és difícil de controlar perquè les mesures dels materials que s'utilitzen no són exactes. S'aplica en un suport de fusta, que no ha de tenir cap impuresa perquè sinó la capa de preparació i el pa d'or saltarien.

Com que la preparació del suport és lenta, la Roser va fer aquesta feina perquè ja el tinguéssim preparat i només haguéssim de fer la segona fase del daurat. Per preparar la fusta cal aplicar-hi una barreja de cola de conill i blanc d'Espanya. Després es deixa assecar. La Roser va fer fins a quatre capes, cada una amb més blanc, però sembla que se'n poden fer més. Un cop les capes estan seques, s'hi passa paper de vidre per treure'n les impureses i corregir-ne les irregularitats. Al damunt s'hi posa una capa prima de cola diluïda amb aigua. Després s'hi fa una capa, també prima, de bol d'Armènia. El bol d'Armènia actualment ja el venen preparat, i és argila vermellosa amb cola de conill. Se'n poden fer diverses capes. 

Quan ja teníem el suport preparat, nosaltres vam fer la segona fase del daurat. Abans de començar cal tenir tot el material que es necessita:

1. 1 pinzell per aplicar cola al damunt del suport
2. 1 pinzell per fer pressió al damunt del pa d'or perquè quedi ben enganxat
3. Làmines de pa d'or
4. Cúter per tallar a trossets les làmines
5. Got amb aigua i una mica de cola
6. Pinces per agafar els trossos de pa d'or
7. Talc per posar-se a les mans perquè el pa d'or no s'hi enganxi

Vam tallar les làmines de pa d'or a trossets:


Després vam aplicar cola a la superfície i vam col·locar-hi les trossos de pa d'or. 


El resultat és una fusta recoberta d'or, que estem deixant assecar per poder fer la tercera fase un altre dia. 

Continuarà!

La pintura i la tela com a suport pictòric

[He fet una entrada sobre la pintura fora de l'aula]


Aquesta setmana hem continuat el tema que dimarts ja vam començar: els procediments pictòrics


Dilluns vam parlar de la tela com a suport. La Roser ens va fer un resum de la història d'aquest material, i vam descobrir que durant l'edat mitjana ja s'utilitzava però que no s'han conservat. 

Per què es va començar a fer servir la tela com a suport? Perquè aporta avantatges respecte a la fusta com ara que pesa menys i això la fa més transportable, que és més resistent perquè és més flexible, que és més econòmica, que és més fàcil de preparar i que té una superfície més regular. Tot i això, també té certs desavantatges, com ara que es pot esquinçar, que pot patir deformacions si rep una càrrega constant, que pot ser atacada per fongs i bacteris i que pot perdre l'elasticitat a causa de la humitat (la qual cosa provoca bosses o esquinçaments). 

La tela, segons la seva procedència, pot ser natural, artificial, sintètica o mineral. La natural pot tenir un origen animal (seda) o vegetal (lli, cotó, cànem, jute, coco). L'artificial pot ser, per exemple, el raió (creada per simular la seda). La sintètica, derivada de la síntesi plàstica, pot ser el niló i el polièster. La tela de procedència mineral, de fibra de vidre, no s'utilitza tant.

Les fibres de lli costen més d'esquinçar-se que les de cotó. És més fosc, s'arruga més i no escup tanta aigua. El cotó, més blanquinós, va millorar de textura a partir del segle XIX, moment en el qual es va començar a teixir amb maquinària industrial. El cànem creix molt, la qual cosa permet fer teles molt més amples (amb això s'evita els cosits, que amb el temps es poden desfilar). La seda és un material mil·lenari que es va començar a fer servir a la Xina cap al 3000aC; no es pot fer servir amb oli perquè la descompon. 

La Roser ens va parlar dels diversos entramats que poden fer-se entre l'ordit (els fils de la roba teixida que van de llarg a llarg) i la trama (els fils que van encreuats amb els fils d'ordit). 

Dimarts vam començar a preparar el material per fer la quarta pràctica. Vam grapar una tela de cotó a cadascun dels bastidors


Escaire del bastidor amb falca
Finalment, vam preparar la tela amb caseïna (80g per cada litre). Com que la caseïna és una emulsió, fa grumolls amb l'aigua. Per desfer-los, podem utilitzar el caseïnat amònic (50g per cada quart de litre d'aigua i una cullerada sopera d'amoníac). Això s'ha de deixar reposar i després s'hi ha d'afegir dos volums d'aigua perquè no quedi tan espès.  




El resultat: bastidors amb tela