Aquesta setmana els alumnes ens hem dividit en dos grups per poder treure el màxim profit de la pràctica. Uns han fet classe dilluns i els altres dimarts.
La cinquena pràctica és una de les que tenia més ganes de provar: el daurat. Quan vaig triar Klimt com a referent ja vaig pensar que el podria aprofitar per dur a terme aquesta tècnica, atès que és un autor que la va fer servir en força obres.
_.jpg) |
| 'El petó', G. Klimt, daurat |
Vam preparar la teoria del daurat a casa gràcies a un document que la Roser ens va penjar al campus virtual. L'article es titula El dorado. Técnicas y materiales, i l'autor és Ramón Lluis i Monllaó, restaurador de pintura. Gràcies a aquesta lectura he descobert la història de la tècnica del daurat.
L'Antic Egipte és la civilització en què s'han trobat els exemples més antics d'objectes recoberts amb pa d'or. Per tant, fa aproximadament 4.000 anys ja es feia servir la tècnica de cobrir un material amb una capa fina d'or.
Quan l'Imperi Romà d'Orient el va descobrir el va fer servir per a les icones. Roma ja va començar a fer servir el daurat per a la propaganda de la religió catòlica. Durant el Romànic i el Gòtic el daurat es va reduir als interiors (altars, retaules). No és fins al Renaixement i el Barroc que aquesta tècnica agafa la màxima volada i es col·loca a l'aire lliure. Al segle XIX la pràctica del daurat minva i s'aconsegueixen tècniques per estalviar qualitat en el material.
Pel que fa als mètodes del daurat, n'hi ha dos: al mordent i a l'aigua. El primer és un procediment gras que no permet brunyir, la qual cosa deixa un acabat sense matisos però permet que es faci servir qualsevol tipus de pa metàl·lic. El segon permet tot tipus d'acabats, el més genuí dels quals és el brunyit. Això permet molts matisos, que van del mat fins al brillant. Ara bé, amb el procediment aquós no es pot fer servir ni l'alumini ni el coure.
A classe vam fer servir el daurat a l'aigua, que és el genuí. Només es pot fer servir per a interiors i és difícil de controlar perquè les mesures dels materials que s'utilitzen no són exactes. S'aplica en un suport de fusta, que no ha de tenir cap impuresa perquè sinó la capa de preparació i el pa d'or saltarien.
Com que la preparació del suport és lenta, la Roser va fer aquesta feina perquè ja el tinguéssim preparat i només haguéssim de fer la segona fase del daurat. Per preparar la fusta cal aplicar-hi una barreja de cola de conill i blanc d'Espanya. Després es deixa assecar. La Roser va fer fins a quatre capes, cada una amb més blanc, però sembla que se'n poden fer més. Un cop les capes estan seques, s'hi passa paper de vidre per treure'n les impureses i corregir-ne les irregularitats. Al damunt s'hi posa una capa prima de cola diluïda amb aigua. Després s'hi fa una capa, també prima, de bol d'Armènia. El bol d'Armènia actualment ja el venen preparat, i és argila vermellosa amb cola de conill. Se'n poden fer diverses capes.
Quan ja teníem el suport preparat, nosaltres vam fer la segona fase del daurat. Abans de començar cal tenir tot el material que es necessita:
1. 1 pinzell per aplicar cola al damunt del suport
2. 1 pinzell per fer pressió al damunt del pa d'or perquè quedi ben enganxat
3. Làmines de pa d'or
4. Cúter per tallar a trossets les làmines
5. Got amb aigua i una mica de cola
6. Pinces per agafar els trossos de pa d'or
7. Talc per posar-se a les mans perquè el pa d'or no s'hi enganxi
Vam tallar les làmines de pa d'or a trossets:
Després vam aplicar cola a la superfície i vam col·locar-hi les trossos de pa d'or.
El resultat és una fusta recoberta d'or, que estem deixant assecar per poder fer la tercera fase un altre dia.
Continuarà!
